Amb l'humanisme, el llenguatge artístic es fa a la mida de l'home: en el Renaixement l'home domina l'edifici, ja que tot el sistema de proporcios pren com a base la mesura de l'home. Apareixen nous temes a les arts plàstiques: mitologia, retrat, paisatge... L'obra d'art és aalitzada des del punt de vista de l'espectador; les troballes tècniques es justifique de manera teòrica; els sistemes de proporcions es calcule matemàticament. Alhora, la clientela de l'art es diversifica: prínceps, cardenals, nobles, gremis etc. La consideració social de l'artista evoluciona; és considerat un treballador intel.lectual i l'artista pren consiéncia de la seva individualitat: comença a signar les seves obres.
La música va suposar la sonsagració de la polifonia, així com la comsolidació de la música instrumental, que aniria evolucionant cap a l'orquesta moderna. Va aparéixer el madrigal com a gèere profà que conjuminava text i música sent l'expressió de la música renaixentista.
La filosofia renaixentista va estar marcada en el seu origen pel declivi de la teologia, en un món abocat a la modernitat que, sense renunciar encara a la religió, la circumscriu a l'àmbit espiritual i personal de l'individu. La nova forma d'afrontar els problemes de l'esser humà serà el recioalisme, l'ús de la raó aplicada a la societat i a la naturalesa. La religió va seguir present en bona mesura durat aquesta època, encara que va derivar de la teologia escolàstica cap al misticisme, cap a una relació amb Déu basada més en el sentiment que no en el coneixement.
El teatre també va acusar el pas del teocentrisme a l'antropocentrisme, amb obres més naturalistes, d'aspecte històric, intentant reflectir les coses tal com són. Es buscava la figura humana en l'espai, en les tres dimensions, creant espais d'efectes ilusionísticos.
Finalment, la dansa renaixentista va tenir una gran revitalització, deguda de nou al paper preponderant de l'esser humà sobre la religió, de tal manera que molts autors consideren aquesta època el naixement de la dansa moderna. Es va desenvolupar a França en forma d'històries ballades, sobre textos mitològics clàssics, sent impulsat per la reina Catalina de Médicis.
La música va suposar la sonsagració de la polifonia, així com la comsolidació de la música instrumental, que aniria evolucionant cap a l'orquesta moderna. Va aparéixer el madrigal com a gèere profà que conjuminava text i música sent l'expressió de la música renaixentista.
La filosofia renaixentista va estar marcada en el seu origen pel declivi de la teologia, en un món abocat a la modernitat que, sense renunciar encara a la religió, la circumscriu a l'àmbit espiritual i personal de l'individu. La nova forma d'afrontar els problemes de l'esser humà serà el recioalisme, l'ús de la raó aplicada a la societat i a la naturalesa. La religió va seguir present en bona mesura durat aquesta època, encara que va derivar de la teologia escolàstica cap al misticisme, cap a una relació amb Déu basada més en el sentiment que no en el coneixement.
El teatre també va acusar el pas del teocentrisme a l'antropocentrisme, amb obres més naturalistes, d'aspecte històric, intentant reflectir les coses tal com són. Es buscava la figura humana en l'espai, en les tres dimensions, creant espais d'efectes ilusionísticos.
Finalment, la dansa renaixentista va tenir una gran revitalització, deguda de nou al paper preponderant de l'esser humà sobre la religió, de tal manera que molts autors consideren aquesta època el naixement de la dansa moderna. Es va desenvolupar a França en forma d'històries ballades, sobre textos mitològics clàssics, sent impulsat per la reina Catalina de Médicis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada