El pensament humanista és una concepció filosòfica del món que situa l'home al centre de la seva reflexió. Per tant, exalta la figura humana, la individualitat, i la llibertat de l'home per interpretar el món. La filosofia clàssica, i especialment Plató, és l'instrument per a aquesta reflexió. L'humanisme és un estil de vida on l'humanista és l'home culte, coneixedor del llatí i del grec, de la filosofia de Plató i Aristòteles, preocupat per la ciència, la poesia i l'art.
Fou un moviment intel.lectual capaç de transformar les estructures mentals medievals, tot adaptant-les a un tipus de societat més oberta i dinàmica. Els ésser humans van poder reivindicar la possibilitat de realitzar-se ells mateixos com a individus, ja que havien demostrat la seva capacitat per triomfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes van cercar en l'antigüitat clàssica, en textos i en les restes arqueològiques que van descobrir, el sentit profund del fet humà i el gust per la contemplació de la natura. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realització de la natura (antropocentrisme), i pot observar la realitat que l'envolta amb sentit cr'itic, sense la rigidesa de la mentalitat escolàstica. En qualsevol cas, l'humanisme era laic però no anticristà perquè defensava una religió més personal i directa, en què l'home adquirís una autonomia espiritual i fos més lliure de les institucions religioses.
L'expansió de l'humanisme va comptar amb la impremta que va facilitar la difusió dels escrits humanistes. A les corts renaixentistes, els humanistes són reclamats, ia les seves mans hi ha el progrés de la cultura i del pensament.
Alguns dels grans humanistes italians van ser Marisilio Ficino, Pico della Mirandola. A Valéncia, Joan Lluís i Vives va suponer pioner de l'estudi de laq psicologia i la teoria de l'educació. Erasme de Rotterdam va ser el més representatiu dels humanistes europeus, i en el seu Elogi de la follia (1508) va atacar durament les institucions eclesiàstiques.
Fou un moviment intel.lectual capaç de transformar les estructures mentals medievals, tot adaptant-les a un tipus de societat més oberta i dinàmica. Els ésser humans van poder reivindicar la possibilitat de realitzar-se ells mateixos com a individus, ja que havien demostrat la seva capacitat per triomfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes van cercar en l'antigüitat clàssica, en textos i en les restes arqueològiques que van descobrir, el sentit profund del fet humà i el gust per la contemplació de la natura. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realització de la natura (antropocentrisme), i pot observar la realitat que l'envolta amb sentit cr'itic, sense la rigidesa de la mentalitat escolàstica. En qualsevol cas, l'humanisme era laic però no anticristà perquè defensava una religió més personal i directa, en què l'home adquirís una autonomia espiritual i fos més lliure de les institucions religioses.
L'expansió de l'humanisme va comptar amb la impremta que va facilitar la difusió dels escrits humanistes. A les corts renaixentistes, els humanistes són reclamats, ia les seves mans hi ha el progrés de la cultura i del pensament.
Alguns dels grans humanistes italians van ser Marisilio Ficino, Pico della Mirandola. A Valéncia, Joan Lluís i Vives va suponer pioner de l'estudi de laq psicologia i la teoria de l'educació. Erasme de Rotterdam va ser el més representatiu dels humanistes europeus, i en el seu Elogi de la follia (1508) va atacar durament les institucions eclesiàstiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada