En general podem considerar que le idees renaixentistes van arribar també a Catalunya amb el mateix contingut que a Itàlia, però a causa del context històric català la seva manifestació va ser diferent.
Al segle XV la Cancelleria Reial era la institució que vetllava, entre d'altres funcions, per la fixació de la llegua catalana i marcava el model i l'estil de la llengua literària. En aquells moments, el territori de parla catalana estenia els seus dominis per bona part del Mediterràni i els contactes comercials i culturals amb la Itàlia renaixentista era constants, per la qual cosa es convertí en la principal porta d'entrada de les idees renaxentistes a Cataluya i a la vegada era l'organisme que en difonia les pautes a través dels seus escrits i documents. Però la unió de les corones de Castella i Aragó amb els Reis Católics, el trasllat de la Cort a Castella, la guerra civil al Principat i el desplaçament dels interessos econòmics de la Mediterrània a l'Atlàntic van fer que el primer humanisme català no tingués continuïtat i no es convertís en naixement català. Com que el Renaixement va ser un moviment minoritari i urbà, que interessava als membres de les classes dirigents i als professionals la relació suposava un benefici mutu però també obligava els intel.lectuals a seguir els dictats de la classe dirigent.
La recuperació dels valors clàssics incloïa la recuperació del llatí culte en les obres literáries en detriment de les llengües vernacles. A Catalunya, el castellà ja s'havia convertit en la llengua de la classe culta, a més, la impremta va afavorir l'edició d'escriptors va parar de publicar obres en llengua catalana.
La recuperació dels models clàssics en la Itàlia renaixentista suposava, pel que fa a la poesia, l'adopció de nous models mètrics basats en l'endecasil.labo italià, i una nova formulació del discurs amorós. A Catalunya i València, però, la nova mètrica renixentista no va causar gaire entusiasme enntre els poetes per un sentit patriòtic. Aquest corrent patriòtic generalitzat estava lligat literàriament a la figura d'Ausiàs March i va incidir en la pràctica dels nostres poetes. La majoria dels poetes renaixentistes catalans va continuar utilitzant el model de mètrica catalana-versos decasíl.labs, amb la cesura a la quarta síl.laba- i van començar a aparèixer alguns intents com el de Joan Boscà i Pere Serafí de dotar el vers de la musicalitat iàmbica que els permetien ser llegits com endecasíl.labs.
Al segle XV la Cancelleria Reial era la institució que vetllava, entre d'altres funcions, per la fixació de la llegua catalana i marcava el model i l'estil de la llengua literària. En aquells moments, el territori de parla catalana estenia els seus dominis per bona part del Mediterràni i els contactes comercials i culturals amb la Itàlia renaixentista era constants, per la qual cosa es convertí en la principal porta d'entrada de les idees renaxentistes a Cataluya i a la vegada era l'organisme que en difonia les pautes a través dels seus escrits i documents. Però la unió de les corones de Castella i Aragó amb els Reis Católics, el trasllat de la Cort a Castella, la guerra civil al Principat i el desplaçament dels interessos econòmics de la Mediterrània a l'Atlàntic van fer que el primer humanisme català no tingués continuïtat i no es convertís en naixement català. Com que el Renaixement va ser un moviment minoritari i urbà, que interessava als membres de les classes dirigents i als professionals la relació suposava un benefici mutu però també obligava els intel.lectuals a seguir els dictats de la classe dirigent.
La recuperació dels valors clàssics incloïa la recuperació del llatí culte en les obres literáries en detriment de les llengües vernacles. A Catalunya, el castellà ja s'havia convertit en la llengua de la classe culta, a més, la impremta va afavorir l'edició d'escriptors va parar de publicar obres en llengua catalana.
La literatura catalana renaixetista
La recuperació dels models clàssics en la Itàlia renaixentista suposava, pel que fa a la poesia, l'adopció de nous models mètrics basats en l'endecasil.labo italià, i una nova formulació del discurs amorós. A Catalunya i València, però, la nova mètrica renixentista no va causar gaire entusiasme enntre els poetes per un sentit patriòtic. Aquest corrent patriòtic generalitzat estava lligat literàriament a la figura d'Ausiàs March i va incidir en la pràctica dels nostres poetes. La majoria dels poetes renaixentistes catalans va continuar utilitzant el model de mètrica catalana-versos decasíl.labs, amb la cesura a la quarta síl.laba- i van començar a aparèixer alguns intents com el de Joan Boscà i Pere Serafí de dotar el vers de la musicalitat iàmbica que els permetien ser llegits com endecasíl.labs.
Les característiques estètiques d'aquesta poesia es podrien sintetitzar en:
- Fidelitat a l'herencia medieval: temàtica amorosa, artificis retòrics...
- Renovació mètrica: decasíl.lab italià sense cesura, sonet, dizains, ritme i accetuació iàmbica...
- Alternen castellà i català.
- Individualisme.
- Curiositat per la pròpia història.
- Nova relació amb la naturalesa.
- Retorn a l'antigüitat clàssica grecoromana.
Alguns autors importants d'aquest moviment son: Ausiàs March, Joan Boscà, Jordi Centelles, Pere Miquel Carbonell, Joan Timoneda o Cristòfor Despuig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada